projecte L

Intervencions a l’espai de l’Artiga i a localitzacions de Banyoles i entorn (Pla de l’Estany), i peces de taller a partir d’aquests treballs sobre paisatge. Exposició de resultats final amb trasllat de parts de la realitat treballada físicament a la sala.

 

El Projecte L va ser, de fet, un paraigua d’una tretzena de projectes menors treballats de manera exhaustiva al llarg d’un any. La voluntat inicial fou la celebració dels meus 50 anys des de l’acció artística. En aquest període en què tenia aquesta edat (dels 50 fins als 51 anys) vaig abocar-me a un seguit de peces que volien tancar una sèrie de deutes amb el passat. En alguns casos, idees que no havia trobat el moment ni la possibilitat de realitzar; en d’altres, propostes que fins llavors no havia considerat prou madurades; finalment, noves aportacions per a l’ocasió. Em vaig regalar aquesta possibilitat, i el fet de poder treballar a l’exterior, en diferents espais de l’entorn de Banyoles. L’observació i seguiment d’aquests indrets durant els dos anys anteriors em va facilitar la part final del treball, que en part recollia el coneixement acumulat. En aquest sentit, les peces L’arbre caigut i 50L en són exemples clars. En la primera peça, l’observació i conservació durant dos anys d’una prunera morta i la instal·lació final a sala, en la mateixa posició que tenia a l’aire lliure, assagen amb la mínima manipulació i pretenen el manteniment de l’esperit inicial durant tot el procés. La peça 50L juga amb una doble lectura: d’una banda, el cicle anual de renovació natural de la matèria i la participació activa a partir de tasques agrícoles o forestals; i de l’altra, el treball escultòric amb la realitat a partir d’un volum de 50 litres, treballant el buit i la mobilitat de la matèria generada.

​

L’obra Lluminosa passeja una escultura lluminosa en forma de L (50 en xifres romanes) pels paisatges nocturns, per on circularia normalment de dia. Hi ha una reflexió sobre la solitud a través dels anys i del camí artístic escollit. D’altres peces incorporen elements personals i familiars (l’enclusa de l’avi ferrer a Picar L freda) per parlar de la impossibilitat de connexió entre temps distants més enllà de fer-ho amb la memòria. En tots aquests projectes, treballo uns textos en paral·lel, de caràcter poètic, que pretenen situar l’espectador en la temàtica o problemàtica plantejada, de manera complementària. És el primer cop que utilitzo aquesta manera de fer, i considero que, en aquest cas, l’escriptura té un sentit més plàstic que literari.